Ahir, amb motiu de passejar i mostrar alguns dels actius de la província, a uns familiars que estan fent una estada curta a Girona , vam anar a Banyoles, sense abans oblidar-nos del petit nucli del segle XI-XII de Mata (municipi de Porqueres) a on hi ha l'església romànica de St.Andreu (any 1114), cementiri i un dels grans masos familiars (ascendint per la branca de la meva rebesàvia, la Caterina Bratlle Galí, rebesnéta d'en Josep Bratlle i la Maria Ribas -fa quatre dies-), "el Mas Bratlle" (avui anomenat Can Xargay restaurat i convertit en una magnífica casa rural)... per acabar més tard a l'església romànica de Sta. Maria de Porqueres (s.XII)
La qüestió és que en voler entrar a Banyoles vam ser desviats per unes obres a la carretera, per tal lloc, que vaig acabar passant per la Farga i Molí paperer sense tenir-ho en ment per falta de temps...
Bé, la sorpresa va ser majúscula en enfilar l'avinguda de la Farga i veure encara a una certa distància des de la Farga, el color foc rogenc del coure... i és que la reconstrucció del teulat, de tot l'edifici, en comptes de fer-se amb teula àrab com estava originariament, s'ha fet de planxes de coure, fent que l'edifici llueixi i recordi a aquell que el vegi, que alló és un lloc d'aram per exel.lència... l'assolejat dia d'ahir feia brillar l'edifici. Crec que ha sigut un encert, em va agradar...tot i que, el procés d'oxidació del coure, farà que s'enfosqueixi, i deixi de lluir en no gaire temps.
Estirant una mica el poc temps que teniem , i ja d'aprop, vam poder veure el bon ritme de les obres, pels quatre cantons, el que era edifici de la farga s'ha deixat a pedra vista (preciós) i el molí paperer remolinat amb ciment, donant-li més enteresa i contrast al conjunt. Les finestres, arcs i portes ja están molt ben definides...
El que ha desaparescut, i em sap greu, peró poder amb criteri d'aprofitar millor interiorment una part o per motius de seguretat, és la petita escaleta que portava a la primera planta en la part del davant, crec que li donava una personalitat diferent a l'edifici, entenent la quantitat de vegades que devien d'haver fet servir aquelles escales cada dia en el seu temps... Devien tenir unes bones cames, i poder més que un disgust, en fí, exteriorment està quedant tot realment molt bé.
La bassa s'ha buidat d'aigüa, deixant al descobert més roques travertines (*) de Banyoles als laterals. Ara es farà, un altre cop, una neteja a consciència. Només penjaré una petita foto, i qui vulgui veure més ja sap el que ha de fer...
(*)Travertí: És una roca que es forma i creix quan les sals carbonatades que estan dissoltes a l'aigua precipiten un procés químic i per l'activitat dels microorganismes. El seu creixement és gradual, i per això també se l'anomena "pedra viva"
0 comentaris:
Publicar un comentario en la entrada