28 NOTES - POSTS

ATENCIÓ ALS VISITANTS: Aquest Blog a data d'avui te 28 "POSTS" l'últim afegit el dia 13 DE JULIOL DE 2009. Per respectar una mica la cronologia d'alguns dels fets, alguns dels NOUS posts no els afegeixo com a primer de blog, si no al lloc a on cronològicament s'escau millor...
Aprofito per recordar, que si algú vol fer alguna aportació en forma de comentari o de "post" per ser incorporat en aquest blog. Ja sigui ampliant,rectificant,millorant o actualitzant informació, m'ho pot enviar a girona2020@yahoo.es
E d u a r d

EINES EN VENDA -- EN VENTA HERRAMIENTAS

Pinces o tenalles de "Farga" . 70 centímetres de llarg. Cadascuna pesa uns 3 kilos

Pinzas o tenazas de Fragua. 70 centímetros de longitud. Cada una pesa unos 3 kilos

Manxa farga s.XVIII ("fuelle fragua s.XVIII")

BANYOLES. FARGA D'ARAM DE 323 ANYS o més...

TEMPS ATURAT I SENSE RESPIRACIÓ A BANYOLES

El Titànic després de xocar amb l'iceberg, la nit del 14 d'Abril de 1912, es va enfonsar en qüestió de dues hores i quaranta minuts, la matinada del 15...
Tenia, i encara té allà on està, tres hèlixs de dimensions impressionants... aquesta de la fotografia, és una de les dues hèlixs exteriors. La del centre era més petita... desde fa temps han estat recuperant del fons marí, tot el que han pogut, per tal d'ésser exposat al públic o subhastat. El que es quedarà al fons, no serà per ganes, sinó per unes raons més que evidents...

Les imatges del Titànic al fons marí ens deixen sense respiració, com si el temps aturat aquella matinada del 1912, també s'aturés per nosaltres just en la porció emprada en la seva contemplació, és llavors quan de sobte ens envaeix el sentiment o la lucidesa, de que no hi ha res que perduri per sempre , ni per molt gran i exitós que hagués estat i en aquest precís moment, ens rebel.lem i volem recuperar-ho...

Aquesta sensació al veure per primer cop el Titànic enfonsat, tornà a repetir-se al visitar la farga i veure les tres grans rodes o molins d'aigua davant meu. Una, la tercera, més petita que les altres dues...
Les tres, que tant havien girat, a vegades sense descans...sense marejar-se, ni queixar-se un sòl cop, al llarg de tants i tants anys, ara restaven allà immòbils, descansant potser per sempre...
Les parts fèrriques rovellant-se i les de fusta -probablement de roure banyolí-, perdent la seva consistència, de manera que, amb el pas del temps... la humitat... els tèrmits... i algun que altre visitant poc cuidadòs...estan fent, que les toveres i els radis de les rodes vagin diguent adéu o desapareixent...

Mirant la primera roda, i en un segon d’aquells que veus un munt d’històries, em vaig imaginar els fargaires de la família orgullosos de les tres funcionant alhora, sense parar...en els seus primers temps, cal recordar, no hi havia energia elèctrica i pocs privilegiats podien disposar d’una força productiva derivada del corrent de l’aigua, i menys provinent d'un estany!... Estic segur que devien fins i tot tenir nom propi, potser cada una amb el nom d'una filla del primer Bernich fargaire, a les acavalles del segle XVII...llavors s’haguessin dit Francesca, Estàsia i Maria. No, no,no!!...quina bestiessa...!! hagués estat un enrenou, la dona mai s’hagués aclarat si en nombrar aquests noms, el seu marit es referia a una filla o una roda...
Mirant la tercera roda i també per un segon d’aquells tan llargs, vaig veure un parent tinguent un mal dia perquè una de les rodes no girava prou bé, discutia amb un manyac fuster, no sé si es queixava de que l'última vegada no la havia reparat bé o perque l’eix s’havia torçat en arribar un tronc pel rec, i clar!...no sabien com carai havia entrat al circuit si el filtre d'entrada estava col.locat... Algun encarregat rebria una reprimenda...Es feia tard i la dona el cridà desde la finestra superior a on vivien....aixeco el cap, miro una d'aquelles finestres, i la veig tapiada...

L’edifici té un aspecte ruïnós i les rodes potser hauran d'ésser substituïdes. Fustes noves, eixos nous. És llavors quan em rebel.lo i em pregunto....que te més valor per a un banyolí, un gironí, per qualsevol persona que li agradi la història ? Aquestes rodes per restaurar, encara que siguin per exposar? O les hèlixs del Titànic, que són només del 1912 ? Per què a vegades no valorem prou el que tenim? I més quan és irrepetible? Per què als Estats Units per exemple, els hi donen tant valor a les coses del passat? Potser perquè tenen menys història que nosaltres, i necessiten aferrar-se a quelcom que els hi en doni una mica d’identitat o solera? Estem els gironins o catalans farts o sobrats d'elements identitaris? Hi ha prou sacsejant o penjant al balcó una senyera, uns per Sant Jordi, uns altres per la Diada i dient...es que jo, sóc català/na!? No, no vull fer demagògia, però sí donar elements de reflexió...
Si les rodes les haguéssim de treure del fons de l'estany, les hi donaríem més valor? però com estan a tocar amb la mà, l'han perdut?...tan fàcil és girar el cap i oblidar un sòl moment, la responsabilitat dels pobles,regions o nacions en recuperar allò que és història i que pertany no només a aquest,sinó al coneixement i evolució humana, ja sigui per la vessant cultural, industrial o d'idiosincràsia local? no és considera un actiu amb prou potencial d'atracció turística, cultural i educativa? i com no!!....per il.lusionar? per fer somniar? per inspirar!?...(això m'inspira un proper "post" o nota relacionada amb la farga i un dels més il.lustres genis catalans, reconegut a nivell mundial o quasi diría més...universal!!...i fins aquí puc llegir...)

Després de totes les reparacions que deuen haver sofert les rodes al llarg dels anys, potser serà difícil determinar de quin any és cada una, i/o si algunes parts d’aquestes rodes data de més antic. Potser les parts de ferro i el tipus de claus a la fusta ens podran donar una idea de l’any. Desde l'aturada definitiva, ja a mitjans del s.XX fins el dia d'avui no s'ha fet cap intervenció de reparació o manteniment i no s'ha d'esser expert per entendre que s'han malmès moltíssim...les fotos parlen per si soles. Ni tant sols estan protegides d'alguna possible bretolada.

Al centre de Banyoles s'ha recuperat el tram del rec Major, que s'havia tapat en créixer la ciutat, de manera que ara, caminant, veus passar l'aigua pel cantó, en una estètica mini-séquia que deu fer menys de dos pams d'ample. El visitant de seguida entendrà que aquest i els altres recs, antany -com també ho feia ara, però per sota-, portava aigua l'aigua de l'estany a les petites hortes i grans camps, alguns a vegades l'utilitzaven per despendre's del que ja no servia, cosa que enfurismava moltíssim als moliners... El visitant preguntarà...només això? Llavors, sense oblidar l'interessantíssim Museu Darder renovat al 2007, el guiarem fins la Llotja del tint, en el meravellós edifici gòtic del S.XV. Un cop vist aquest, voldrà més i llavors li explicarem sobre el passat...i no entendrà, on són, ni tan sols els vestigis dels molins paperers,blanquers, d'oli, de ciment, els de farina, els polvorers, la farga i tot el conjunt d'activitats artesanals que allà es desenvoluparen...
Crec que ja és hora i ja toca decidir sense més dilació si les voldrem conservar encara que sigui per exposar al "Hall", o esperar i lligar el tema de les rodes a la restauració de l'edifici, dient llavors que serà millor llençar aquest conjunt de pals i troncs podrits en forma de roda...això sí, correguent tot seguit a restaurar un platet de dubtosa procedència íbera, romana... o qui sap...de la cuina de la Paca

No he volgut mostrar fotografies amb tot el detall, però us deixaré un “collage” fotogràfic, perque tingueu la sensació d'aturada de temps i respiració momentània...però si us plau, no us afogueu...

Nota: Si "clickeu" la imatge veureu la foto en gran

E d u a r d

UN SALT EN EL TEMPS. COURERS,PEROLERS,CALDERERS

Els dos vídeos inferiors són gravats a Isfahan (Iran). A vegades hem de recórrer a llocs llunyans on encara es treballa a mà per poder transportar-nos en el temps. Tot això, a falta d'una escola-taller-museu d'oficis d'època, que poder algun dia -espero- tindrem a Banyoles. Però com diria en Tomàs Molina imitador, això serà després...,un altre dia, que en parlaré..., en un altre post... Ara volia que sentíssiu el soroll del coure al ser colpejat, a la vegada que retre homenatge a tots quants courers-perolers-calderers, que agafant la matèria prima sortida de la farga, en planxes, a cops de martells i maces, van donar forma a tantes i tantes peces que antany entraven a les llars i que tants usos les hi van donar. Homenatge principalment als Bernich, avantpassats de molts banyolins,gironins i meus que van conformar un veritable gremi familiar de calderers al segle XVIII i dels qui també parlaré més endavant, quan tingui temps i més informació....

Nota: Per aconseguir un millor efecte sonor, el d'una calderia com cal, "clickeu" el "play" dels dos videos a la vegada...


Owned by: DadShavarz -Youtube-. Isfahan (Iran)

Owned by: DadShavarz -Youtube-. Isfahan (Iran)

En aquest tercer video podeu veure el grandíssim esforç i la mà d'obra necessaria quan no es disposa de mall o martinet per batre el coure...


Owned by: Vidfam -Youtube-. Santa Clara del Cobre(Mèxic)

Realment l'aplicació de la energia hidràulica va ser un gran avenç, i degué deixar bocabadats a aquells que veien que el seu gran i dedicat esforç podia ser substituït per l'aprofitament d'un corrent d'aigua. Una vertadera revolució industrial, de la que encara avui podrem treure un aprofitament turístic i educatiu...

No en và, quan els bancs tornin a obrir les aixetes del crèdit -que pel seu sentit de responsabilitat... esperem sigui abans de la desaparició del teixit industrial i empresarial que tants anys ha costat establir, i que s'està destruint a un ritme vertiginós...-, una de les moltes portes per al reactivament econòmic i la baixada de l'atur, serà a part de la major inversió i millora de la qualitat i oferta en tot el relacionat amb el sector turístic, l'investigació, desenvolupament i aplicació d'energies renovables...
Si teniu temps per a la reflexió (uns 15 minuts) us recomano veure l'últim somni ("La aldea de los molinos de agua") de la pel.lícula " Los sueños de Akira Kurosawa" .

ESTE SUEÑO YA LO HE VIVIDO

Película: Los Sueños de Akira Kurosawa Director : Akira Kurosawa (1910-1998) Año: 1989 (japonesa) Producción: Lucas y Spielberg Duración: 120 mins

Sueño 8º : "La aldea de los molinos de agua" Duración: 15 mins

Tal vez alguien se pregunte, qué tiene que ver este sueño o "visión" de Kurosawa con Banyoles, la farga o el molino papelero...pues eso...naturaleza,belleza,sencillez, la interacción en el pasado del hombre con el medio, la preservación, las costumbres, la cultura... esencialmente elementos para la reflexión, inspiración y/o la abstracción...

La sencillez de las casetas del film -aún con sus molinos-, en el curso de un rio y junto a la naturaleza circundante, evocan a las cabañas neolíticas de madera, barro y paja recreadas en el parque de la Draga de Banyoles, también en un entorno natural al lado del lago y que en su conjunto tiene una belleza singular,que sin duda hay que ir a ver y disfrutar...

El yacimiento neolítico aún en fase de nuevas prospecciones, es único en la península por su caracter lacustre y la cantidad de piezas encontradas... Y qué decir del ingenio humano con los molinos de agua que no se sepa ya...que són una fuente energética limpia y respetuosa con el medio...

La versión española de este último sueño o "visión", -de estar aún disponible en YouTube-, está dividida en 5 partes KUROSAWA 01, KUROSAWA 02, KUROSAWA 03, KUROSAWA04 i KUROSAWA 05

"Cuando yo era niño, la gente compraba sapos y los colocaba en una caja con paredes de espejos, el sapo al verse reflejado se quedaba inmóvil, yo me siento como uno de esos sapos..."

Akira Kurosawa

Área del privilegio como "Farga d'aram" en 3 leguas a la redonda

1 Llegua = 5,572.72 metres --> 3 llegües = 16,71 kms

Si l'Área del cercle A= π r2 , llavors s'otorgà un privilegi territorial de 877 kms quadrats

Área de tres leguas de radio en exclusiva como "Farga d'aram". Privilegio otorgado por la Batllia General de Catalunya, en el año 1.685. Podemos hacernos una idea de quan importante era tomar la decisión de emprender tal construcción y empresa (recuerdo que la edificación de la farga, en un primer momento, era la planta baja de la parte de saliente con posiblemente una planta piso, la segunda planta -a la espera de algún estudio arquitectónico que confirme o desmienta- fue posterior). Tal decisión, precisaba de la seguridad de un área territorial mínima en exclusiva para la fabricación (bastante extensa por cierto y que no era así en otras zonas, donde había fargas más próximas unas de las otras, como por ejemplo en el Montseny -en sus municipios de Gualba, de Fogars de Montclús y las dos de Arbúcies o sin lugar a dudas las que había en las diferentes zonas pirenaicas). Dato importante y seguramente más decisivo que la envergadura de la obra -que nada tiene que ver con la edificación actual-, es que ese privilegio a tan larga distancia, se otorgaba a la "Universitat" de Banyoles o Comú, que es lo que actualmente se denomina Ayuntamiento. Cierto y lógico es, que la Batllia General de Catalunya también otorgó privilegios de uso de las aguas, a diversos molinos privados, para continuar trabajando o para su establecimiento... Digamos que aún eran tiempos de "grandes" privilegios...

Todo y estar dentro de susodicho radio, en Salt (en la calle Sant Dionís, hoy número 40), había otra conocida farga, hoy convertida en centro de educación infantil. Desconozco en este momento si era "d'aram" y/o si utilizaba el método catalán de insuflación de aire al horno...en todo caso podría ser del siglo XV y por tanto anterior a la Farga bañolense.

Si alguien sabe de la existencia de alguna que otra edificación, que en el pasado fuese "farga" o alguna calle que reciba ese nombre, en alguna población dentro del radio, sería interesante que dejase su comentario. De igual manera, si algún historiador puede dar cuenta de algún privilegio territorial para la producción semejante, estaría bien tener el dato.

En la población de Anglés, ( no muy lejos del radio ), había la Farga catalana d'Olmera.

Farga Roquer d'Arbúcies aviat podria estar en moviment

El passat novembre "L'ALTAVEU", butlletí oficial de l'Ajuntament d'Arbúcies, publicà la notícia que l'Escola Taller de formació i qualificació laboral destinada a joves , rehabilitarà la Farga del Roquer del segle XIX. Aquesta, va funcionar com a tal desde l'any de la seva construcció (1848) fins el 1873.

El 7 de febrer de 2008, la totalitat de regidors de l'Ajuntament, -amb tots els vots favorables- acordà ratificar i aprovar l'acord d'adhesió a l'Escola Taller de paletes del Consell Comarcal de la Selva, -per la restauració- adoptat per la Junta de Govern local, en data 17 de gener de 2008.

http://www.arbucies.cat/uploads/20080404/Ple_Municipal_7feb08.pdf (Acta del Ple pàg.23)

Sens dubte, una molt bona iniciativa, que formarà joves a la vegada que recuperarà patrimoni de la vila selvatana

Fondo Estatal de Inversión Local de 8,000,000,000 EUROS

Los AYUNTAMIENTOS pueden presentar sus solicitudes hasta el día 24 de enero de 2009. Si?, No?, Ahora?, Nunca?, Aún no Toca?...



REAL DECRETO-LEY 9/2008, de 28 de noviembre,BOE núm.290 Martes 2 DICIEMBRE 2008. (reproducción parcial)

TÍTULO I
Fondo Estatal de Inversión Local
Artículo 2. Constitución de un Fondo para la realización
de un programa de inversiones por las corporaciones
locales.
Se crea, por un importe de 8.000.000.000 de euros, un
Fondo, adscrito al Ministerio de Administraciones Públicas,
destinado a financiar la realización de actuaciones
urgentes en el ámbito municipal en materia de inversiones
especialmente generadoras de empleo.
El Fondo carece de personalidad jurídica y su gestión
se efectuará por la Dirección General de Cooperación
Local del Ministerio de Administraciones Públicas conforme
a los criterios y principios que se contemplan en este Real Decreto-ley.

Artículo 3. Obras financiables.
1. Podrán financiarse con cargo al Fondo los contratos
de obras definidos en el artículo 6 de la Ley de Contratos
del Sector Público que reúnan las características
siguientes:
a) Los contratos deben tener por objeto obras de
competencia municipal. En particular se entienden incluidas
las siguientes:
1. Las de adecuación, rehabilitación o mejora de
entornos o espacios públicos urbanos, así como de promoción
industrial.
2. Los equipamientos e infraestructuras de servicios
básicos en las redes viarias, de saneamiento, alumbrado
y telecomunicaciones.
3. Las de construcción, adecuación, rehabilitación o
mejora de edificios y equipamientos sociales, sanitarios,
funerarios, educativos, culturales y deportivos.
4. Las dirigidas a la protección del medio ambiente
y la prevención de la contaminación, las de gestión de
residuos urbanos, así como las orientadas a impulsar el
ahorro y la eficiencia energética.
5. Las de supresión de barreras arquitectónicas
6. Las de conservación del patrimonio municipal y
protección y conservación del patrimonio histórico del
municipio.
7. Las de construcción, adecuación, rehabilitación o
mejora de la red de abastecimiento de agua potable a
domicilio y tratamiento de aguas residuales.
8. Las dirigidas a promover la movilidad sostenible
urbana y las encaminadas a mejorar la seguridad vial.
9. Las de prevención de incendios.
10. Las destinadas a la promoción del turismo.

Promoció Turística a TARAMUNDI

Que s'està fent malament?....

21-FEB-2008: Areces anuncia la creación de un Museo de la Ferrería en Taramundi.

ACCEDIR AL LINK PER LLEGIR LA NOTICIA

http://www.lavozdeasturias.es/noticias/noticia.asp?pkid=400219

CANAL YOUTUBE : VIDEOS FARGA-MOLÍ...etc...

NOU-NEW-NUEVO 10-12-2008

Canal de Videos de la "Farga" i "Molí paperer" al Youtube

http://www.youtube.com/girona4u

BANYOLES. Incendi a la farga i molí paperer.

BANYOLES. Dissabte 6 de setembre de 1902.

Un gran incendi s'ha cebat a la "farga" i molí paperer del Sr. Joaquim Escatllar Carreras, de Girona.

Diario de Girona: "...el fuego se inició a las ocho y duró hasta muy avanzada la noche, sufriendo el edificio industrial pérdidas de gran consideración, sin que, afortunadamente, ocurrieran desgracias personales.

Acudieron al lugar del suceso, además del cuerpo de bomberos, las autoridades todas, la guardia civil, somatenes, médicos y varios señores sacerdotes de la casa de la Misión. "

BANNER DE REIVINDICATIU DE LA FARGA

Si teniu un espai propi a internet i desitgeu donar suport a aquesta farga-molí, aquí us deixo unes fotos banners a les que si voleu també les hi podeu afegir el codi d'accés a aquest bloc http://fargadebanyoles.blogspot.com/ , als videos en el Youtube http://www.youtube.com/girona4u , o a qualsevol altre enllaç que en parli...

Si aquesta incertesa dura gaire, també s'hi podria afegir un JO NO SÓC "BURRU"... en referència al conegut anunci, a l'ase català i al fet que no estem conformes que no es restauri aquest bé identitari català

Llei 9\1993 Ley del Patrimonio Cultural Catalan

Ley 9\1993, de 30 de septiembre, de Patrimonio Cultural Catalán.

Artículo 5

Colaboración de particulares

1.-Todas las personas físicas y jurídicas estan legitimadas para exigir el cumplimiento de la legislación de patrimonio cultural frente las Administraciones públicas de Cataluña. La legitimación para recurrir delante de los tribunales de justicia se rige por la legislación del Estado y la Comunidad Europea.

2.- Las personas que tengan conocimiento de una situación de peligro, o de la destrucción consumada o imminente de un bien integrante del patrimonio cultural catalán, lo ha de comunicar immediatamente a la Administración local correspondiente o al Departamento de Cultura.

Aportació Saubí

Com ja es sabut, la familia Furment s'havia encarregat del funcionament i manteniment de la farga en els darrers anys. El que no sabia i m'acaba de dir el sr. Joan Saubí -a qui vaig conèixer junt amb la seva sra. a mitjans del mes passat-, és que cap el 1939 també estava d'encarregat en Josep Mª Burch. Poder algún Burch de Banyoles pot aportar alguna dada. Des d'aquí agreixo als srs.Saubí la seva gran amabil.litat e interés en la aportació de dades que més endavant publicaré en el BloC de Molí paperer Escatllar, donat que l'avi de la Sra. Saubí , en Jaume Masó , havia treballat i après l'ofici al molí paperer, establint posteriorment la fàbrica de Cartró Masó de Banyoles...

COPIA del 1773 PEDIDA POR FRANCISCO BERNICH (fargaire) DEL PRIVILEGIO OTORGADO A LA FARGA EN EL AÑO 1685

Esta es la firma con la que EN TESTIMONIO de la VERDAD, el escribano público y Real, Vicente Simón en el año 1773 y a petición del antepasado Francisco Bernich (que en paz esté) certifica en unas once caras de folios sellados con un sello de CAROLUS III DE HISPANIA REY, de qvarto,veinte maravedis, algo tal que así:

CERTIFICO: que entre los libros recondidos en el Real Archivo de la escribania maior de la Intendencia antes Bailias General que está a mi cargo, se haya uno intitulado:Stabilimentorum BGCxxj y en fojas veinte y dos del mismo libro, la Escritura de Establecimiento que es del Thenor Siguiente: .......(salto).. ........ ....... .... ... // .... ...... ......... ....... // ..... ... .... ... ..... (continua) ......Y com dita Universitat desitjaria fer y contruir una farga de aram en lo terme de dita vila, eo dins lo districte del dit Establiment , y lo edificar y contruir aquella ha de costar grants quantitats a la dita Universitat y que podria fer que alguna persona pretengués contruir y fer altre farga de aram cerca de aquella, per lo que la constitució de la dita Farga faedora per dita Universitat ne valdria molt menos y infructuosos los gastos ha de suportar per la fabrica y sustento de aquell............(salto)......(continua).......,suplica que i sia concedida llicencia, y establiment que la dita farga de aram faedora er la dita Universitat en lo districte del dit Establiment sia ab facultat y distret que ningun altre comú ni particular puga fer ni fabrica, ni construir altra farga de aram dins lo districte y en tot alrededor de tres lleguas del Lloch y puesto a hont se fabricaria dita farga de aram per dita Universitat, atès que del dit Establiment non resultaria dany,ni prejudici a tercera persona, oferint pagant un cens......(etc...etc...)

En Busca de la història perduda....el regne dels perols perduts

Aquest post és per recordar que tota informació de la que algú disposi de la Farga, si la vol compartir la pot enviar per aquí o per email a girona2020@yahoo.es ja sigui en forma de correcció, comentari, post o artícle signat. Què interessa? TOT

1.- Desde dades històrico-genealògiques en les que algun tatataraavi era fargaire o ajudant del fargaire. O fent el vostre arbre genealògic us trobeu que un familiar es va casar amb algú d'ofici calderer, peroler, ferrer, courer...de Banyoles o rodalies és important... O tinc uns papers vells, que crec que són uns capítols matrimonials i diu algo d'un camí que pasa per la farga, o una llenya que s'ha de portar a la farga o ferreria.....etc etc....o simplement el relat arrivat a dia d'avui a travès de la transmissió oral....tot! Vinga Maria..Esteve..Josep...Martí, o Margarida....còrre a preguntar-li a l'avi a veure que t'en pot explicar.... ;)

2.- Fotografies antigues de més de 2o anys (de la farga, no vostres)....encara que no siguin digitals o que siguin en blanc i negre es igual :) Poder uns segons o minuts de filmació inèdita, en super8 oblidada a les golfes? Us vull recordar que la Filmoteca de Catalunya (a Barcelona) , recupera, conserva, preserva, restaura i cataloga el patrimoni cinematogràfic de Catalunya, o sigui que si teniu qualsevol tipus de filmació que considereu no es pot perdre pel seu valor históric o cultural, ja sabeu a on us podeu adreçar. La filmació més antiga de la que disposen és del 1895. Per preservar altres tipus de documents us podeu adreçar als Arxius Histórics locals o provincials a on possiblement digitalitzaran el material o en el cas de donació, l'acceptaran per a la seva difusió...

3.- Testaments, censals,compra venta de material...bé bé estic sent massa optimista crec que serà més fàcil la busca de la perola perduda...que explico a continuació...

4.-Estic buscant peces d'aram produïdes a la Farga . Les produïdes en aquesta farga , independentment de la matèria primera per d'altres artesans, eren calderes i perols grans,molt grans.... alguns per donar de menjar al bestiar, olles, cassons,cantirs, ferrats... etc als que acabarien de polir i ficar les nanses o bandes els calderers....També fonien altres materials i esporàdicament es feien algun altre tipus de utillatges per encàrrec...el mercat comprenia calderies catalanes i d'altres repartides per diferents indrets de la geografia espanyola.

Així doncs a veure si algun banyolí , de rodalies...o tant se val, d'algun altre lloc de Catalunya o d'arreu, ens dona una sorpresa i ens dona raó d'alguna peça fargaire del tipus que he mencionat (encara que estigui malmesa). Si és de Banyoles i la voleu vendre us la compro. Estic segur que en algún Mas català deu haver arraconades unes quantes, trobeu-les, i si podeu envieu la foto. Ja sabeu que la característica essencial per saber si ha sigut feta fent servir el "martinet" o "mall" es que tingui els senyals dels seus cops...sino...no és "casera" i si no hay casera no interesa.
P.S. el premi serà el reconeixement de la troballa, i com no...el de fer país...

Presentació, agraïment i reivindicació...

Primerament, disculpeu que no fiqui la meva imatge, i és que no estic donat per exhibicions públiques. Com que de ben segur, tots trobem a faltar "al negre de Banyoles" i no he pogut millorar la imatge,de moment li rendeixo un homenatge, a un home, que encara que desconegut i mort, finalment Banyoles el va tornar a portar al seu destí segurament anhelat...la seva terra... Espero que vius, els d'aquí, també portem la Farga al seu únic destí possible....al igual que al molí paperer,vestigi d'una època

Aquest blog personal, com és obvi, està en construcció permanent com a blog que és i que espera aportacions per petites que siguin de tothom que tingui coses a comentar, o aportar...

Dels "meus" comentaris històrics o no,punyents o no, amb major o menor sentit de l'humor, o altres tipus de manifestacions només jo en sóc responsable, i així funcionen els blogs. De la redacció i faltes tampoc en feu cas, sóc de ciencies pures , i ja m'he menjat un accent - el de ciències- Si en el que pugui dir o publicar hi ha alguna inexactitut o error ,si us plau, demano que m'ho feu saber,d'això es tracta.

No pretenc -al menys per el moment- i perque no sóc per a res, docte en la matèria ni de prop ni de lluny- explicar a ningú, que és una farga ni com funciona. S'ha escrit molt ja sobre el tema i podeu consultar algun llibre i reportatges en diaris o simplement mireu de preguntar-li al amic que tots tenim en comú...a Mr. Google .
No vull passar un dia més, sense agrair públicament a tothom que s'ha interessat pel tema al llarg del temps. Als que han fet estudis, o han organitzat conferències, que han reivindicat, que n'han parlat o simplement han somniat...tots els que he mencionat, ens hem nutrit dels nostres predecessors per un bé i una finalitat que crec és comú...veure d'una punyetera vegada la Farga totalment restaurada... (i el molí -afegeixo)

En un altre post algun dia podria fer referència a tothom que públicament ha parlat sobre el tema, la majoria són tots al Google. És per aixó que avui en dia aquests tipus de referències ja queden una mica obsoletes, encara que es bó tenir les dades resumides..

Un petit peró bàsic incís per entendre el sorgiment d'aquest blog en part,és recordar que desde la primera cessió d'eines fins avui han passat ja uns 31 anys. Jo abans quasi no tenía barba, i ara ja em preocupa començar a tenirla lleugerament blanca. Que jo sàpiga -que algú em corretgeixi si m'equivoco- el material ni està mínimament restaurat, ni està exposat en cap espai públic. Tampoc vull esverinar on està en aquests moments...i no serà pas per l'espai que caldria...

Tampoc entenc que no s'hagin restaurat les 3 rodes hidràuliques, ni els 2 martinets.

Amb el fotiment de ceràmiques que hi han als museus d'arreu...quan troben una àmfora o safata trencada a escasa profunditat en la excavació de qualsevol pàrking -que estan ara tant de moda- , es desplaça un equip tècnic, amb pincellets i cintes barradores de pas i munten un espectacle necessari sens dubte, i digne de veure. I aquí en el cas de l'arqueologia industrial, no se li està donant cap valor, si bé es pregona als quatre vents que el té... Completament decebut...sincerament...,no ho entenc... Quan comencin les obres estructurals es farà un reconeixment per persones qualificades de tot l'immoble? s'escombrarà amb cura i farà servir un sedàs abans si cal per veure si hi han claus, o eines d'aquella època semienterrades? o es treurà la runa amb una retro ràpidament per fer-ne vía?

Quan es va fer tota la zona industrial del voltant, al terreny de darrera de la Farga i al davant també, per salvar els desnivells es va emplenar de tones i tones de runes. Ha quedat més planer si. Però algú es va preocupar pel tema? ho vaig trobar inaudit!! peró ja era tard...ja estava fet...tothom sap que allà on hi ha hagut activitat industrial (i que es valora tantíssim la seva historia,per ser identitaria d'un país "el mètode català"..) s'han de revisar les terres del voltant... perque a vegades quan algun producte sortía defectuós,si no es tornava a fondre, es "jugava" a veure qui el tirava més lluny, i és a partir d'aquestes restes, que poden fixar amb millor grau d'exactitut quin tipus de producció es va dur a terme durant segles. Si clar, perols! que més dona...pues NO! era molt important ,encara que no es trobés res. Es tracta d'un plà d'actuació. Inclús minerals fossos que llensecin per un excès d'escoria o jo que sé... A partir d'aquí es podria determinar si sempre havien treballat només l'aram o si va haver un altre època previa,esplendorosa en el seu moment que faria d'aquesta farga una joia encara més preuada del que ja és ara ! Simplement i en dues paraules, ja ho he dit...."arqueologia industrial".

Con que en diversos articles de premsa al llarg dels anys -no tots- he vist certa confusió i encara diria més! ni s'en parla..., com si no fós important...la part que correspon a la part edificada més alta, és (era)....(és) el molí paperer. I la farga és l'edifici més baix (el de la dreta). Com és obvi l'activitat es duia a terme en la planta baixa. I les plantes superiors d'un cantò i altre van ser posteriors, probablement per assecar paper. Al fet singular que hagin perdurat aquestes dues edificacions fabrils s'afegeix que siguin anexes,germanes de feina diria jo. Només els hi calia l'arrivada de les aigües del rec per ficar-se a funcionar. Justament en aquest molí paperer va....va.....va....millor deixaré aquestes curiositats per més endavant i la publicaré al blog dedicat al molí. http://molipaperer.blogspot.com/

Obrint un petit parèntesi, vull dir, que de la farga, peró més important pel contexte temporal i per la tradició de comerciants familiar, es derivaria la coneguda FERRETERIA ESCATLLAR de GIRONA , una altre activitat empresarial relacionada amb el món ferreter, amb la venta d'alguns productes fabricats a la farga, així com també diversos productes d'usos quotidians propis del comerç de l'època, al carrer Mercaders abans núms 2-3 (avui núm.6). En Pablo Escatllar (1832-1881), així com el seu fill Joaquim (1869-1919) comerciaven amb diversos tipus de gèneres, licitant també en subastes públiques per suministrament en diverses institucions. Igual feren en el seu moment les seves respectives viudes Narcisa Carreras i Trinitat Bonet i Murtra (filla de la conegudíssima casa de roba i altres gèneres Josep BONET RIBUJENT de la Rambla amb carrer Abeuradors, i que per matrimoni de la seva germana -Carme- amb en Manel Pujadas ,canviaría el nom pel de la conegudíssima i encara activa casa de roba Can Pujadas). Poc a poc el negoci cresqué i s'anà diversificant.
En quant a la casa Escatllar, la secció propiament de "Ferreteria" amb tota mena d'artícles data d'octubre de 1932. Els productes de ferreteria, lampisteria i serveis es despatxaven als carrers Mercaders 5-7 i C/Ciutadants,5) i els de decoració, objectes de regal personals, per a la llar i electrodomèstics (Rambla de Girona 28-30).


. . . . . . . . . . . . . . . Anunci 27 d'Octubre 1933 . . . . . . . . . . . .

Tencant el parèntesi, només dir, que han passat ja 25 anys desde la cessió del Molí i Farga a l'Ajuntament i ara rebem la notícia, que imminentment es farà (si arriven els diners de l'altre part suposso) una intervenció de caire merament estructural per consolidar l'edificació. Per a mi, com per a tothom que espera, això no és suficient, perque les tres rodes de la Farga es fiquin en funcionament, cal que abans es mogui quelcom més...

...CONTINUARÀ....

E d u a r d

L'Ajuntament de Banyoles va aprovar els pressupostos 2008. Amb una partida per la Farga

El 7 de Gener de 2008 , l'Ajuntament de Banyoles aprova els pressupostos per la ciutat d'uns 24.500.000 €. D'aquesta quantitat 255,000 € van destinats a Patrimoni i Cultura, a on la Farga de Banyoles té la seva partida. (Possiblement els 120,000€) a falta que la Direcció General del Patrimoni Cultural i l'Incasol fiqui la resta. El pressupost per arrenjar la Farga només contempla les parts estructurals i més deteriorades de l'edifici

2007. Pròximament: Conveni entre la ciutat de Banyoles i la Generalitat per rehabilitar part de l'edifici

La regidora de Cultura de la Ciutat de Banyoles, Núria Carreras va manifestar a mitjans del mes d'Agost de 2007, un cop més i tal com s'ha fet al llarg del temps per predecessors de la corporació municipal, el mal estat de l'edifici i la urgència de fer-hi algunes intervencions de rehabilitació, fundamentalment a les parts estructurals de l'edifici. Aquestes obres costaran 240.000 euros i podríen durar uns 3 anys, que si es signa finalment el conveni, pagaran a mitges l'Ajuntament de Banyoles i la Direcció General del Patrimoni Cultural i Incasol. Encara però, tot i que se sap que el futur destí de l'edifici de la Farga serà el d'equipament cultural, no hi ha cap nou projecte , ni ideia "final" concretada. Així doncs sembla que això va per llarg. Esperem que se signi el conveni, o poder ja s'ha signat, ho desconec.

1997. BANYOLES DEMANA 50,000,000 de PESSETES A FOMENT

Fracassats els intents de buscar fonts de finançament privats i de la Generalitat, l'Ajuntament de Banyoles ha demanat una subvenció de 50,000,000 de pessetes (300,500€) al Ministeri de Foment, amb càrrec a l'1% cultural de la comissió mixta Foment-Cultura, per desencallar el projecte de convertir en museu la Farga.

Segons l'Alcalde Joan Solana, aquesta quantitat serviria per finançar el 50% de les obres pressupostades per l'avantprojecte de rehabilitació arqueològica i industrial, realitzat per l'arquitecte Jeroni Moner. Deixant per el 1999 el projecte museogràfic i la inaguració.

Ja han passat més de 10 ANYS...

* Informava de la notícia el Diari de Girona 01-10-97

1996. NO HI HAN DINERS. CAL UN PATROCINADOR

A mitjan març de 1996 , el llavors alcalde de Banyoles Joan Solana, el president del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles (gestor de la farga) Jeroni Moner, la coordinadora de Cultura de Girona , Natàlia Molero i el director del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Eusebi Casanelles, van reunir-se amb la intenció de desencallar el tema...

Natalia Molero manifestar que la Generalitat estava disposada a fer inversions museístiques a Banyoles sempre que es concentrés en un sòl projecte. Els representants banyolins s'havien de decantar amb disgust per un dels tres projectes museístics, el Museu Arqueològic Comarcal, el Museu Darder o la Farga. En aquell moment la prioritat era el Museu Arqueològic, i per a la farga es decidí que es podria emprar el sistema que s'acabava d'aplicar al Monestir de Sant Pere de Rodes o al de Santa Maria de Vilabertran. Es a dir, trobant un patrocinador privat.

Es d'aquesta manera, que es decideix començar a redactar un projecte museogràfic, amb el qual l'alcalde Solana i el director Casanelles podríen presentarse a empresaris interessats amb un projecte educatiu a la vegada que dinamitzador turístic, encoratjador, o sigui...amb cara i ulls...

*Informava de la notícia el Punt Diari de Girona 01-04-96

1995. BANYOLES: UNA MOSTRA EXCEPCIONAL DE FARGA CATALANA

25-26 de Novembre de 1995 Sala de conferències del Club Natació Banyoles.
Fa ja gairebé 13 anys que el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) i l'Escola Politècnica de la Universitat de Girona (UdG), varen coorganitzar en la tercera edició dels col.loquis de tardor, el "Col.loqui de la Farga". Coordinades per en Lluís Privat.

Varen assistir una ciquantena d'estudiosos d'arreu de Catalunya, Euskadi i Andorra El president del CECB, Jeroni Moner, va mostrar un cop més el seu desitg que la Generalitat col.laborés en el projecte de recuperació de la farga, a la fí de que aquesta es convertís en una secció del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

El programa de les dues jornades del col.loqui, al que vaig assistir, va ser:

• Consideracions genèriques de les fargues a Catalunya (Jordi Mascarella)
• Precedents medievals de la farga ( Marta Sancho)
• Fargues de la Cerdanya ( Domènech Miquel)
• Aspectes tecnològics en la obtenció del ferro
• Projecció de pel.lícula inèdita sobre les fargues 1965 (Joaquim Mateu) i que ara, després de tant de temps no recordo el contingut.
• Tradició metal.lúrgica basca ( MªMercedes Urteaga i Txomín Ugalde del Centre d'Estudis Arkeolan de Guipuzkoa)
• La FARGA DE BANYOLES. Amb visita guiada.

Recordo que van ser unes conferències molt interessants, que es van fer curtes i el més important en aquell moment, que la assistència de ponents tant doctes i entusiasmats en la matèria, semblava, seria una pedra més que ajudaria a consolidar més ràpidament, un projecte museístic que a hores d'ara any 2008, encara no està definit en la seva "totalitat" o concretat -que jo sàpiga-, estaria bé que algú autoritzat es pronunciés del perquè, sembla quedar fora del projecte el molí paperer Escatllar cedit juntament amb la farga, un edifici interessantíssim i totalment desconegut pel públic en general. I del qual no s'en parla...

(Recollia la notícia el Diari de Girona a 24-11-1995)

10.000.000 DE PESSETES INVERTIDES

Al Juny de 1995 varen començar unes obres d'arranjament de la bassa, així com una part del sistema de distribució d'aigües a l'entrada de la farga i molí paperer. També s'aprofità l'avinentesa per consolidar algunes parts estructurals de l'edifici que presentaven un risc major.

L'import del cost de les obres l'aportaren a part iguals l'Ajuntament de Banyoles i Diputació de Girona que ascendí a un import total de 10,000,000 de pessetes. (60.000€)

Malgrat hi havia un principi d'acord amb la Generalitat per a la restauració de la farga, els anys de retard desde l'adquisició, auguraven que la cosa aniria per llarg, perquè el projecte que vinculava la farga al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya no estava tancat i principalment per la falta de pressupost...

El pressupost de l'obra de recuperació "mínima" total, projectada per l'arquitecte banyolí a la vegada que president del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, Jeroni Moner, pujava a la quantitat de 60,000,000 de pessetes. (360,600€) Insisteixo que no estava inclós en aquest pressupost el molí paperer.

Carrer dels Escatllar. Banyoles - 4 Maig 1995-

El 4 de maig de 1995, s'aprova en el ple municipal, donar a un carrer pròxim a la farga, el nom de Carrer dels Escatllar, per l'interés i facil.litats donades per aquesta família l'any 1983 en la cessió de la Farga al Municipi. Fent així possible la conservació i futura restauració de l'immoble, per a la vila de Banyoles.

1986. CAU PART DE LA TEULADA DE LA FARGA

L'any 1986 va caure part de la teulada de la Farga, cosa que obligà al desenrunament i fer una coberta provisional d'uralita. Aquesta, serà substituïda en el seu moment per coberta de teula àrab, tal i com estava.

Crec que va ser aquest mateix any, que es va decidir tirar a terra l'edifici que estava davant de la farga i que va ser cedit conjuntament amb aquesta i el molí dins la mateixa heretat.

En converses amb l'estudiós Erundino Sanz -quan vam fer un treball de recerca juntament amb l'Eduard Nierga i Ernest Taulé- recordo el seu gran malestar per aquest particular...i que ens va transmetre. Aquell edifici, si bé no estava anexionat a la farga, sí formava part del conjunt i podia ser important a l'hora de dissenyar el projecte museístic, hi havia inclús un petit forn molt més modern i senzill que era l'últim que va deixar de funcionar a mitjans segle XX , quan encara es foníen algunes ferralles. No tinc la certessa, però es possible que en aquell edifici, en la societat gremial del passat, es duguessin a terme les tasques d'acabament del producte. El de calderia, el de ficar les nanses, mànecs i demés...fins i tot el d'habitatge per alguns membres de la familia Bernich o de treballadors... Caldria rebuscar en els arxius per sortir del dubte i completar la història...

Hi ha constància fotogràfica de l'edificació en qüestió.

Comunicat a la família Escatllar de l'acord unànim del plè municipal de "conservar" i "exposar" el material donat de la Farga -17 Octubre 1977-

Compromís de conservar i exposar a la Pia Almoina el material de la Farga -8 Agost 1977-

EN CONSTRUCCIÓ

CONSTRUCTION -- EN CONSTRUCCIÓ - - DE MOMENT TANT PARAT COM LA FARGA